L'aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal amb els àlbums il·lustrats


DURAN, Teresa (2010), “Efectos y afectos derivados de la lectura visual del libro-álbum”, en Teresa Colomer, Bettina Kümmerling-Meibauer i María Cecilia Silva-Díaz (ed), Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum, Caracas: Banco del Libro, 2010
 
Teresa Duran presenta amb aquest assaig l’ús de l’àlbum il·lustrat com a eina per l’aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal, coneixements bàsics en l’Era de Comunicació. Segons ella l’àlbum encaixa bé en l’Era Postmoderna “por su peculiar complementaridad interrelacional entre texto e imagen”, com cita a David Lewis. Aquest gènere té una lectura singular, diferent d’altres llibres, que sorgeix de la múltiple lectura que proposa aquesta relació intermedial.
Abans d’entrar en la singularitat de la lectura dels àlbums, Duran defineix l’acció de llegir. Llegir, en primer lloc, és l’acte de descodificar signes (visuals, gestuals, fònics, tonals, olfactoris, pictòrics, etc.), però també interpretar-los. Els estudis semiològics fan èmfasi en la diferència entre el potencial d’un signe i el d’un símbol. Un text fa la funció de signe, designa i crea així un pont entre la raó i la realitat, basant-se en la intelegència racional. Una imatge fa la funció de símbol, al·ludeix, i crea així un pont entre l’inconscient i la realitat, basant-se en la intuïció i la intel·ligència

Les il·lustracions en els àlbums il·lustrats: una narrativa adulta?

Perry Nodelman (2010), “Las narrativas de los libros-álbum y el proyecto de la literatura infantil” en Teresa Colomer, Bettina Kümmerling-Meibauer y María Cecilia Siva-Díaz, Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum, Caracas: Banco del Libro, 2010

 Perry Nodelman parteix de la hipòtesi que tota la Literatura Infantil comparteix característiques estructurals i trets narratius que la distingeix de la Literatura per adults. Contradiu amb això els teòrics nòrdics, que diuen que la característica de la Literatura Infantil és ser adaptada. Pretén demostrar la seva hipòtesi a partir del gènere de l’àlbum il·lustrat que considera diferent que la resta de la LIJ. No creu que sigui una excepció dins de la Literatura Infantil, sinó l’exemple més visual que corrobora la seva teoria.
La Literatura Infantil sovint és vista com a literatura prèvia a l’adulta. Investigadors alemanys i escandinaus parlen d’una literatura adaptada als joves lectors, ja que els falta experiència i coneixement per llegir la literatura adulta, com confirma Weinrich. Però l’existència dels àlbums il·lustrats fa problemàtica aquesta teoria, ja que no hi ha forma literària adulta equivalent. Totes les formes literàries al que es podria semblar

La petita Messi i el seu estimat oncle

La petita Messi i el seu estimat oncle 
Text i il·lustracions de Pia Lindenbaum
Títol original Lill-Zlatan och morbror raring 
Traducció de Carolina Moreno Tena
36 pàgines, 27 x 22 cm, cartoné, Takatuka
Any de publicació 2009, de l’original 2006
      
En l’àlbum La petita Messi i el seu estimat oncle Pia Lindenbaum dóna un exemple de com convertir els tabús en normalitat social. Parla dels rols de gènere, de l’homosexualitat, de costums estrangers i de la nuesa, sense focalitzar en ells, sense fer-los el tema del llibre, és a dir amb tota normalitat. Al contrari, el llibre tracte dels sentiments de la protagonista i en concret de la gelosia.

Bad good girls

KÜMMERLING-MEIBAUER, B. (2012), “‘Bad good girls’ in der internationalen Kinderliteratur. VomBilderbuch bis zur Young Adult Novel”, en Möhrmann, Renate (Hrsg.), Rebelisch, verzweifelt, infam. Das böse Mädchen als ästhetische Figur, Bielefeld: Aisthesis Verlag, 2012

Bettina Kümmerling-Meibauer demostra en aquest article que cada cop hi ha més títols amb referències a nenes dolentes. Les protagonistes tenen generalment entre 12 i 16 anys, demostren un comportament contestatari contra qualsevol autoritat, diuen disbarats, no es deixen intimidar i fan entremaliadures. En resum són una espècie de barreja de les protagonistes d’Enid Blyton i Pippi Langstrumpf. Els autors pretenen o bé compensar la maleducació amb característiques positives com

2ª Festa Llibres al Replà











Aquest dissabte 16 de maig estarem a la. A 2ª Festa Llibres al Replà partir de les 10.30h ens podeu trobar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Tot junts farem un llibre leporello gegant. Us hi esperem!!!
A les 13h es fara una taula rodona, moderada per la Karo Kunde, on parlarem de la situació actual de les editoriales independents i alternatives.

Cómo fracasé en la vida de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol


como fracase en la vida1 Cómo fracasé en la vida
Text i il·lustracions de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol
Títol original Comment j’ai raté ma vie 
Traducció de Alvar Zaid 
40 pàgines, 21 x 21 cm, cartoné, Thule Ediciones 
Any de publicació 2010, de l’original 2010

La gràcia d’aquest llibre resulta de la narrativa contraposada de text i imatge. Mentre les il·lustracions deixen intuir una infància afligida

A la garjola! de Henri Meunier i Nathalie Choux

A la garjola!A la garjola! 
 Text d’Henri Meunier i il·lustracions de Nathalie Choux
Títol original Au panier! 
 Traducció de Pere Comellas 
32 pàgines, 17 x 17 cm, cartoné, Editorial Takatuka 
Any de publicació 2011, de l’original 2004


Un llibre educatiu que parla sobre la intolerància, el racisme i la solidaritat. Un nen observa com la policia demana la documentació a visitants del parc (una dona negre, un gat verd i un ocell rosa) pel simple fet de tenir un aspecte diferent. És un llibre divertit que convida als lectors reflexionar sobre els drets humans.