Espejo de Suzy Lee

El dilluns ja comencem amb el taller Entre contes a la biblioteca de Banyoles. El nostre objectiu es passar una estona agradable entre nens, llegir conjuntament àlbums il·lustrats, parlar sobre ells i fer l’una i altra obra d’art seguint la temàtica dels llibres. Us informaré sobre com han anat els tallers, però abans d’això us vull presentar el primer llibre que tractarem: Espejo de Suzy Lee.


Espejo
Suzy Lee
Títol original Mirror
40 pàgines, 31 x 18 cm, cartoné, Barbara Fiore
Any de publicació 2008, de l'original 2003

És un àlbum il·lustrat sense paraules, que diu moltíssim. Ens explica l’estona que passa una nena davant del mirall i, malgrat que no hi ha res escrit (demostrant així el poder narratiu de la imatge), ens assabenta dels sentiments, pensaments, fantasies i desitjos de la protagonista. A més a més hi afegeix aquest punt surrealista, quasi filosòfic, que ens convida a reflexionar. Sobre què?
L’estampat repetit de la guarda, que em recorda a una imatge treta del
test de Rorschach, suggereix deliberar sobre la psique. Qui som realment? Qui volem ser i qui fem veure que som? Què sabem conscientment de nosaltres? I que no sabem o volem saber? A més a més ens recorda que la lectura és individual i que cadascú treu les seves pròpies conclusions.
La imatge de la portadella insinua la confusió de la identitat: qui és qui? Veiem dues nenes que estan esquena amb esquena. La mateixa imatge que la portada. Cadascuna mira a un mirall, o això dedueixo, ja que veiem la reproducció infinita de la imatge, quan dos miralls estan enfrontats. Per tant en el primer reflex veiem la cara d’una nena, en el segon la cara de l’altra, en el tercer, un altre cop, la cara de la primera, i així successivament. Però aquí la sorpresa, les cares són iguals, com si fossin ells el reflex, encara que això no seria possible.
La contraportada confirma aquesta impossibilitat pictòrica. Veiem la nena davant del mirall, és a dir d’esquenes, però el reflex, el que hauria de demostrar la seva cara, demostra la nena en la mateixa posició. El reflex és el fals jo, com el coneixem de l’obra de René Magritte, autor del quadre original (La reproducció prohibida, 1937) que inspira la contraportada. El pintor qüestiona en tota la seva obra la realitat i la ficció, així com la identitat.
Per últim mirem la narració pròpia del conte, que s’endinsa encara més en el tema. Qui és aquest fals jo? Jo o el meu reflex? Qui demostra la realitat? Què és la realitat? En el principi veiem únicament una nena en la pàgina dreta. Està asseguda a terra, la cara amagada entre els braços i recolzada sobre el genoll. Sembla trista o avorrida. A la següent doble pàgina s’incorpora amb un ensurt. Però ara no està sola, a la pàgina esquerra hi ha una altra nena, exactament igual, mateixa posició, mateix vestit, mateixa cara d'ensurt. Les següents pàgines em confirmen la meva sospita, l’altra nena és el seu reflex. Evidentment, ja que l'obra no es diu gratuïtament Espejo. La nena romp el glaç, cada vegada surt més de si mateixa, fa ganyotes, posa, fins que s'acaba fondant en una dansa extàtica amb el seu reflex i desapareix. Això si, només per una pàgina, però a la tornada ja res és igual.

El reflex ja no fa el mateix que la nena. O és al revés? La nena ja no fa el mateix que el reflex? Això no agrada i les dues s’enfaden. Tant que la nena empenyi el mirall. Però quan es dóna compte del què ha fet, ja és massa tard: el mirall cau i es trenca. La nena ha perdut la companya de joc i es torna a quedar sola, trista i avorrida; asseguda a terra amb el cap entre els braços i recolzada sobre les cames. Però, ..., aquest cop està a la pàgina esquerra. En algun moment de la dansa extàtica canvien de lloc, la realitat i el reflex, la ficció. No sabem ben bé quan. Jo crec que és el moment quan desapareixen. Però una cosa és clara: què res no és evident. Suzy Lee aconsegueix així, com ja ho feia René Magritte, crear una confusió al lector i espectador, qui ja no sap diferenciar entre realitat i ficció. Així trenca amb la realitat i ens fan reflexionar sobre que és real i qui és real i autèntic.

Cap comentari:

Publica un comentari