Gritos en la arena

GRITOS EN LA ARENA de Arturo Abad i Mónica Gutiérrez Serna 
ressenyat per Talia V. (11 anys) 

Jo crec que el llibre no és un conte, és una cosa que passa en la vida real. I jo crec que la Mónica Gutierrez Serra ha fet el llibre com un crit, perquè tothom ho senti. Com és el llibre la nena musulmana vol que l'escoltin, vol ser sentida i té dret encara que sigui una noia. A mi m'agrada molt la història. L'ho que m'agrada més és com acaba, que hi van cada dia a cridar i somiar fins que la muntanya sigui massa gran per amagar o que es faci real. Per mi que la nena si sembla a la Malala que vol els drets com tothom.
Per exemple poder anar a l'escola, però la nena del llibre ho està intentant aconseguir d'una altra manera. Pels que l'heu llegit no sé si us hi heu fixat però la nena està envoltada de colors que jo crec que representen somnis i crits. I la mare no té colors perquè ja no té esperança i s'ha rendit de la possibilitat de ser lliure. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada