Començant a llegir

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer, (2013), “Towards a cognitive Theory of Picturebooks”, en International Research of Children’s Literature 6.2, Edinburgh University Press, pp. 143-160

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer pretenen demostrar en aquest article com els lectors es desenvolupen cognitivament (el desenvolupament lingüístic, emocional i visual) i adquireixen literacitat amb la lectura d’àlbums il·lustrats. Justifiquen que els nens aprenen els conceptes bàsics de la literatura, com per exemple la seqüencialitat, ja des dels primers llibres. Per entendre un àlbum il·lustrat el lector ha d’adquirir l’habilitat de

1.  entendre les imatges
2. entendre el text
3. interpretar la relació que sorgeix de la combinació imatge-text

Els nens desenvolupen aquestes habilitats entre els 10 mesos i els 6 anys.

És interessant remarcar que aquesta adquisició lectora pren lloc en un espai de lectura compartida, on l’intercanvi verbal és fomentat per un adult, estimulant al nen a verbalitzar les seves experiències. És el que els autors anomenen “lectura dialògica”. El nen es limita fins als 18 mesos al joc de senyalar i anomenar, activitat important per l’adquisició de paraules. Nens més grans poden contestar a preguntes concretes, adquirint d’aquesta forma les estructures sintàctiques, a més de millorar les habilitats comunicatives de conversació i narració. Els investigadors que es dediquen a estudiar la lectura compartida suposen que la seguretat a l’hora d’escriure i llegir a l’edat de l’escolarització està lligada amb l’ús de llibres des de molt jove. També ajuda a adquirir habilitats meta-lingüístics i meta-literaris, com entendre la metàfora i la ironia, així com el reconeixement intertextual i interpictorial.

Els primers anys de la vida d’un nen són essencials per l’adquisició del llenguatge. A partir dels 12 mesos reprodueixen les primeres paraules i fan minifrases de 2 o 3 paraules als 2 anys. Però no és fins als 4 anys que dominen frases complexes i produeixen per si mateix simples narracions.

De la mateixa forma que han d’aprendre el llenguatge, han d’assimilar la gramàtica visual, és a dir reconèixer els codis visuals. Han d’aprendre a distingir entre les figures i el fons, comprendre els espais negatius, reconèixer línies, punts i colors com a part d’un objecte representat i entendre que la bidimensionalitat de les imatges representa la tridimensionalitat dels objectes reals.

Un nen d’un any prefereix imatges de color a imatges grises. A partir dels 5 mesos reconeix persones familiars i joguines en imatges. Durant el primer any no està segur sobre la condició de les imatges, així pot passar que un bebè intenta agafar una poma en el llibre. Amb 18 mesos incorporen aquest coneixement. Així poden senyalitzar les imatges que els interessa i aprendre noves paraules a través de les imatges d’objectes. Amb 30 mesos entenen la naturalesa dual i simbòlica de les imatges. A partir dels 2 a 3 anys reconeixen la intencionalitat de les imatges, és a dir que reconeixen que un paper amb una taca de pintura accidental no és un quadre, encara que estan oberts respecte al concepte de l’art; art abstracte, textures, lletres i números són acceptades com a tal. Això canvia en l’edat de 6 a 8 anys i dura fins als 10 anys, quan accepten de nou que l’art abstracte és art.

Malauradament no hi ha investigacions sobre l’aprenentatge de la lectura intermedial que sorgeix de la combinació de text i imatge, pel que no es pot donar cap descripció del desenvolupament cognitiu en nens petits. També s’ha de dir que les fases i etapes cognitives de la literacitat, que s’emparen amb els del sistema educatiu o de desenvolupament biològic, no han de ser necessàriament útil per una perspectiva exclusiva del procés lingüístic-literari. Tampoc s’ha estudiat pràcticament res de l’adquisició narrativa.

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer  plantegen, a partir d’aquests fets, les següents tres afirmacions:

1. La Literatura Infantil és un input específic per l’adquisició lingüística
2. La Literatura Infantil té un paper important en l’adquisició literària
3. La Literatura Infantil neix a partir de la consideració de les capacitats cognitives i lingüístiques dels nens. Està lligada de la mateixa forma a la literatura per adults, com el llenguatge infantil al llenguatge adult.  Per tant no és una eina educativa sinó un pas cap a la literatura adulta.

Els autors donen en l’article un enfocament especial als llibres per bebès, que anomena els primers llibres conceptuals (early-concept books). Aquests s’utilitzen fins a l’any i mig i serveixen en primer lloc per aprendre els noms, sobretot d’animals i objectes familiars del nen, però també verbs i adjectius, sempre lligats a aquests. Els joves lectors adquireixen així un nou lèxic, que no només es constitueix de lexemes, sinó també de categories conceptuals. A través d’aquestes últimes són introduïts en les estructures amb què els adults percebem el món.

Encara que això pot provocar confusions inicials. Kümmerling-Meibauer descriu en aquest sentit la subextensió i la supraextensió. En el cas de la poma una subextensió seria que poma vol dir exactament el que es veu en la imatge que acompanya la paraula. Si aquesta demostra una poma vermella, el lector entendrà que només les pomes vermelles s’anomenen poma. Al contrari en el cas de la supraextensió la denominació de poma és entesa com a categoria de, per exemple, totes les fruites rodones (pomes, taronges, nectarines, etc.).

Els llibres que s’utilitzen entre els 2 i 3 anys i que són anomenats concept books pels autors es diferencien sobretot en el vocabulari utilitzat. Mentre que els primers representen objectes de l’entorn immediat del nen, aquests segons amplien l’horitzó i introdueixen paraules més especifiques, com els números, els colors, les formes o els sentiments. 

És curiós que quasi no existeixen investigacions sobre aquest tipus de llibre, amb excepció de les de Perry Nodelman, tenint en compte que existeixen des del principi de la història de l’àlbum il·lustrat (estan inspirats en l’Orbis Sensualium Pictus (1658) de Johann Amos Comenius) i la seva alta venda, que indica un ús extens dels llibres conceptuals.

Encara que es diferencien dels àlbums il·lustrats amb una relació més complexa entre imatge i text, sembla que també fomenten l’adquisició de la literacitat visual i no només la del lèxic. Els lectors aprenen amb ells com a mínim la gramàtica visual abans descrita, especialment perquè les il·lustracions són objectes abstractes i reduïts (colors primaris sense tonalitats, gruixuts contorns negres, absència d’ombres i espais negatius) que només se semblen de forma relativa als objectes reals.

Els lectors, a més a més, són introduïts a través d’aquests llibres en els codis visuals fonamentals, l’ús adult de paraules i imatges, la designació correcte de conceptes, les regles bàsiques de l’ús dels llibres (estar quiets, passar pagines, mirar i senyalar), la seqüencialitat (hi ha un ordre per llegir) i el principi de la comprensió narrativa (els objectes com a mínim tenen alguna relació entre ells). Aquest últim punt estimula els lectors a inventar narratives curtes per crear una coherència i els ajuda a crear imatges mentals, indispensables per la futura lectura de contes i novel·les.