El llibre com a pont entre
cultures, adquirint així la funció d’eina educativa per la pau, és una idea de
Jella Lepman, que va demanar a diversos països enviar llibres infantils a
l’Alemanya ocupada després de la Segona Guerra Mundial. Calia una renovació de
l’oferta cultural per a contrarestar els llibres difosos pel règim Nazi. Aquest
va ser el primer pas cap a la fundació
IBBY (L’Organització Internacional del
Llibre Juvenil) que actua en més de 70 països en l’actualitat.
 |
El Jardin de Babaï de Mandana Sadat |
La idea és que qui té un ampli
coneixement intercultural pot crear una empatia amb altres cultures. El llibre
serveix com a font d’experiència i permet al lector viure les experiències
d’altres persones i cultures. El Jardin de Babaï de Mandana Sadat, és un llibre,
que a part de les seves meravelloses il·lustracions que ens situen en el món
persa, juga amb l’ambivalència de llegir el llibre d’esquerra a dreta, com és
habitual en la nostra cultura, o bé de dreta a esquerra, seguint la tradició
irànica. Així es creuen dues històries, dues cultures, dues experiències. Però
no sempre cal que la història sigui d’una cultura concreta. Un lloc per a la
Rula de Mar
Pavón i Maria Girón representa la repressió social de les nenes i dones que
passa encara en molts indrets del món. Isol demostra en l’àlbum Secreto de
familia que no
cal anar lluny per trobar diferencies. A casa nostra (o en el cas d’Isol a
Argentina) trobem prou diversitat.
 |
Secreto de familia de Isol |
Els llibres poden desfer
prejudicis i crear comunitat. I no ho han de fer demostrant rols modèlics o
missatges nobles de la bondat humana, sinó simplement amb històries
entranyables que ens deixen imaginar la vida dels altres. Una bona història ens
presenta les persones com individus amb totes les seves particularitats i
conflictes i és precisament quan reconeixem algú com a persona que superem els
estereotips.
 |
10 soldados de Gilles Rapaport |
 |
L'enemic de Davide Cali i Serge Bloch |
Llegir es converteix així en una
forma d’educar contra el racisme i la guerra. En aquesta línia són interessant
propostes com la de Davide Cali i Serge Bloch en L’enemic on demostren que no hi ha
diferencia entre els soldats d’ambdós bàndols de les guerres, o 10 soldados de Gilles Rapaport que explica
amb l’humor de l’absurd el desgast humà de les guerres a partir d’un compte
enrere de 10 soldats fins a un últim. Per la seva banda Shaun Tan ens fa
reflexionar sobre la colonització en el llibre Los conejos. També amb el tema de la
immigració trobem grans propostes com A la Garjola! de Henri Meunier i Nathalie
Choux, Migrar
de José Manuel Mateo i Javier Martínez Pedro o Emigrantes de Shaun Tan. Tots tres permeten
al lector conèixer i empatitzar amb les experiències de la migració forçada i
apropar-se així un pas als immigrants del seu voltant.
 |
Migrar de José Manuel Mateo i Javier Martínez Pedro
|
 |
Los conejos de Shaun Tan |
 |
Júlia, la niña que tenia sombra de chico |
 |
El niño perfecto de Alex González i Bernat Cormand |
Però no són només les
experiències interculturals i anti-guerres que promouen una conscienciació
pacifica, a partir de les relacions socials es pot conscienciar sobre la
violència en el nostre món. L’exclusió social, qüestions de gènere i la
discriminació són només uns dels temes que són tractats en els àlbums
il·lustrats. El cassó del Gerard d’Isabelle Carrier demostra a través d’un símil visual
les dificultats de discapacitats mentals. El seu llenguatge metafòric permet,
però, estendre el missatge a qualsevol grup marginat. El sonido de los
colores de Jimmy
Liao descriu la visió del món d’una nena cega, un repte curiós i ben trobat per
un àlbum il·lustrat. El niño perfecto de Alex González i Bernat Cormand i Júlia, la
niña con sombre de chico de Christian Bruel, Anne Galland i Anne Bozellec serien dos
exemplars molt diferents que tracten el tema de la identitat de gènere. Ambdós
permeten al lector una vista al món interior, que oculten els personatges al
seu entorn. Las lavanderas locas de John Yeoman i Quentin Blake, un clàssic del gènere,
fa un repàs als estereotips femenins en la nostra societat. Aquests dos darrers
llibres, ambdós publicats per primer cop en els seus països d’origen als anys
70, segueixen sent vigent avui dia. Això només demostra que hi ha encara molt
camí a fer. Juul
de Gregie de Maeyer i Koen Vanmechelen i Noms robats de Tassies són dos exemples que
parlen del bullying. Ambdós llibres porten el tema fins a l’extrem del suïcidi,
el que deixa els seus lectors impactats amb una situació que molts cops comença
amb una broma ximple. Només són pocs exemples d’una llista inacabable. Això està
bé, ja que significa que avui dia hi ha autors, il·lustradors i editors que
s’atreveixen a tractar temes de compromís social.
 |
Las lavanderas locas de John Teoman i Quentin Blake |
 |
El cassó de Gerard de Isabelle Carrier |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada