L’expectació de la lectura i l’estranyament

NODELMAN, Perry (1985), “Expectations: Titles, Stories, Pictures”, children’s LIterature Association Quarterly, Volume 10, Number 1, Spring 1985, pp. 9-13

Chris Van Allsburg, The Garden of Abdul Gasazi

Nodelman presenta un exercici realitzat amb estudiants universitaris, futurs mestres, d’un curs de Literatura Infantil, analitzant les expectacions sobre un àlbum il·lustrat, a partir del nom del títol, les reaccions després d’haver sentit la primera frase, i les conclusions després d’haver sentit el conte sencer, així com després d’haver vist les imatges. Encara que no és la forma habitual de presentar un llibre als alumnes infantils, es poden treure unes conclusions interessants sobre la relació de les expectacions davant d’una nova lectura i les estratègies lectores. L’experiment es va realitzar amb el llibre The Garden of Abdul Gasazi (1979) de Chris Van Allsburg.

Nosaltres mateixos podem fer una part d’aquest exercici, encara que condicionats pel nostre coneixement sobre l’autor, les seves històries i el seu estil il·lustratiu particular. Què ens evoca el títol, quin tipus d’història esperem? Una història fantàstica o més aviat real? On passa, en el món occidental o oriental? És un conte intercultural? Amb un final moralista? Qui és Abdul Gasazi, un nen, un senyor? És ell el protagonista? I el jardí, serà especial, màgic, o més aviat convencional? Serà un conte d’aventures? A qui s’adreça el llibre, a nens petits o a un públic més ampli? Aquestes són qüestions que van suggerir durant la primera part de l’exercici. Nodelman va poder analitzar, que les expectatives dels estudiants estaven concord amb el seu coneixement sobre la Literatura Infantil: la majoria esperava una aventura màgica en un país llunyà.

Chris Van Allsburg, The Garden of Abdul Gasazi

El llibre comença amb la frase “Six times Miss Hester’s dog Fritz had bitten dear cousin Eunice.” (Fritz, el gos de la senyoreta Hester, havia mossegat sis cops a l’estimada cosina Eunice). Què efecte fan aquestes paraules en relació al que ja ens havien imaginat? Quant als alumnes de Nodelman a la majoria els va deixar sorpresos, ja que l’efecte d’aquestes paraules es contradeia amb el que expectaven en un principi. Aquest inici feia canviar a la majoria dels alumnes d’idea sobre el llibre. Ara s’esperaven un relat quotidià, en un context més proper, probablement als Estats Units. Alguns estudiants es sentien desconcertats i molestos per aquest canvi. Altres integraven la nova direcció en les seves expectacions inicials. 

Segons Nodelman totes aquestes estratègies de lectura semblen ser d’un hàbit pobre. Argumenta que els que no estaven sorpresos per aquest principi inesperat, no es van deixar portar per l’estratègia de l’autor, que òbviament esperava provocar una reacció sorpresa. Aquells que estaven sorpresos però van canviar d’idea no van tenir en compte la informació intencionada del títol. Estaven massa atents a les paraules de la història i no a l’efecte que els va provocar el títol. Aquells que es van sentir confosos estaven en el camí correcte, però el van abandonar per la poca confiança en deixar-se sorprendre. I aquells que van integrar la informació de fet no es van comprometre amb una lectura amb profunditat. Nodelman senyalitza, a través d’aquests grups, tres formes d’un mal hàbit lector: no prestar atenció a la lectura, prestar massa atenció al text i poca a l’efecte que té sobre nosaltres, o prestar massa atenció a l’efecte i poca al text.

Només un petit grup d’estudiants va demostrar una estratègia lectora oberta, prestant la justa atenció al text i la sensació que va provocar en ells, a la vegada van estar prou oberts per deixar-se portar per la història. Ara era interessant saber com la seva resposta davant de l’experiència diferia dels altres alumnes.

Chris Van Allsburg, The Garden of Abdul Gasazi

El primer grup, aquells que no es van deixar sorprendre pel canvi sobtat, demostraven poca destresa en treure una conclusió de l’experiència provocada per l’exercici de Nodelman. Únicament valoraven que el relat final no era pas el que havien esperat. Aquells que havien deixat la seva expectació inicial per crear una nova, tendien a concloure que el conta es desenvolupava de manera diferent del que havien esperat. Per ells preveure el que passa només era interessant en casos on el lector podia encertar. No veien que les seves expectacions “equivocades” convertien el conte de Van Allsburg en una experiència singular. El grup que se sentia molest, seguia sentint-se molest. També ells van assumir que la previsió era una virtut literària. Els que havien creat una nova expectació estaven sorpresos cap a on desenvolupava el conte en realitat. Però no creien que aquesta sorpresa tenia cap ús o valor. Segons Nodelman, tots aquests lectors depenen tant de la seva pròpia creativitat, que consenten i desconfien a la vegada de les seves expectacions. L’últim grup, els que semblaven tenir l’estratègia més prometedora tampoc treia cap conclusió de les seves expectacions inicials davant de la lectura completa. Per ells el títol seguia sent confús i no preparava al lector per la història. Només dos estudiants valoraven aquestes diferències positivament.

Although I was not absolutely correct in my expectations, in retrospect neither was my interpretation farfetched. I feel that it is helpful to the extent that there was a similar quality of feeling expressed –mystery, intrigue, màgic.

The difference is helpful in understanding how expectations change as you read.

Per acabar l’exercici, Nodelman va preguntar quin tipus d’imatges esperaven els alumnes. Il·lustracions lluminosos, acolorides i d’estil còmic eren les respostes habituals. Després, però, de veure les il·lustracions de Van Allsburg, reconeixen que estaven molt influenciats per les convencions socials en les seves expectatives. Hi havia que se sentien decebuts perquè les seves expectatives no es complien, però la majoria va aconseguir una major entesa del llibre. La combinació de text i il·lustració convertia el llibre per a ells en una obra més seriosa, que no subestimava als nens i que era més entranyable.

Chris Van Allsburg, The Garden of Abdul Gasazi

Aquest experiment demostra, segons Nodelman, que responem a la literatura en terminis de les nostres expectacions previs i les nostres idees convencionals. També que un coneixement elevat de models convencionals aguditzin expectacions i creen més interès en històries que varien d’aquestes. Demostra que lectors poc entrenats prefereixen històries que compleixen les expectacions convencionals a les experiències inesperades i que forces adults no saben utilitzar el seu coneixement de les convencions i les seves expectatives per donar-se conte de l’inesperat. Nodelman valorava si els alumnes “experimentats” queien en estratègies de mala lectura, era a esperar que els més joves i lectors principiants ho farien també, amb el que caldria proposar estratègies lectores en l’escola. Aquesta seria un camí per apropar els estudiants al plaer de la lectura.

Nosaltres valorem l’experiment com a molt interessant i enriquidor. Creiem que es podria ampliar analitzant les expectatives que tenen els lectors veient només la portada i la primera il·lustració, sense conèixer el text. Fent una comparació d’aquest exercici amb el descrit (utilitzant el mateix llibre) podria donar-nos pistes sobre la lectura visual i la importància de la imatge pels àlbums il·lustrats. L’última part de Nodelmans experiment ja indica aquesta importància.

Discrepem, però, amb un punt de Nodelman. El diu que un lector més experimentat pot deixar-se portar més per la lectura sobtada i suposa que els nens tenen dificultats de deixar-se emportar per les lectures estranyes. Nosaltres creiem que hi ha un moment abans d’aquesta experiència, en què els nens estan acostumats a l’estranyament; sobretot els més menuts, que, en conèixer el món, s’han de deixar sorprendre contínuament. Seria interessant saber si ells, a no conèixer tant les conviccions, alhora d’expectar el desenvolupament del conte són més oberts. Podrien sorprendre’ns amb les seves respostes i la seva imaginació. Creiem que són més lliures de conviccions que els adults, encara que pares i escola semblen fer tot el possible per educar-los en aquestes. Aquestes suposicions es podien comprovar fent el mateix exercici amb adults i nens de diferents edats i treure conclusions de la comparació. Si tenim raó, caldria mantenir aquesta obertura i no tapar-la amb la literatura convencional que els farà caure en aquestes expectatives i estratègies lectores pobres.