El nen a les ciències

Avui vull compartir amb vosaltres un llistat graciós i evidentment irònic (encara que tota exageració encobreix un fons de veritat) sobre el tractament dels nens en les diferents rames científiques. L’he trobat en un article de Karen Coats. Al final adjunto la versió original.

Podem deixar als nens opinar?

Marah Gubar (2013), “RiskyBusiness: Talking about Children in Children’s Literature Criticism”, Children’s Literature Association Quarterly, vol. 36, nº 4, winter 2013, pp. 450-457 

Graffiti de Banksy

Marah Gubar exposa en el seu article les dificultats de teoritzar sobre la infància en l’àmbit de crítica literària infantil. Així mateix complementa les dues maneres que ella ha identificat en els treballs de les últimes dècades, els que anomena el model diferencial i el model deficient, amb una manera pròpia, el model afí. Ella ressalta, que encara que hi hagi crítics que al·leguen no teoritzar sobre la infància en els seus treballs, per tant de prevenir conclusions impossibles de fer, és inevitable parlar de la infància, almenys de forma latent. Donat

Els anys 90. Noves tendències en l'àlbum il·lustrat

Silke Rabus, (1999), “Reise ins Disneyland ...? Das Bilderbuch der 90er Jahre”, en Gerald Leitner i Silke Rabus (ed.), Kinder- und Jugendliteratur. Einführung, Strukturen, Vermittlung in Bibliotheken, Wien, Büchereiverband Österreichs, 1999

Un libro para Bruno de Nikolaus Heidelbach

Silke Rabus parteix de l’observació que la quantitat d’imatges que es veuen el dia a dia en la “societat medial” és immensa i que el seu poder sembla infinit: televisió, revistes, cinema, jocs d’ordinador, vídeos, publicitat, ... Percebem cada cop més el nostre entorn a través d’imatges, una forma veloç i instantània de transmetre informació. Dins d’aquest panorama el gènere de l’àlbum il·lustrat representa un mitja constant amb una tradició centenària.

Les imatges transmeten informació de forma ràpida i penetrant; són percebudes a l’instant, malgrat l’alta quantitat d’informació que poden contenir; són directes i a la vegada ofereixen la

Ponts cap a la pau

El llibre com a pont entre cultures, adquirint així la funció d’eina educativa per la pau, és una idea de Jella Lepman, que va demanar a diversos països enviar llibres infantils a l’Alemanya ocupada després de la Segona Guerra Mundial. Calia una renovació de l’oferta cultural per a contrarestar els llibres difosos pel règim Nazi. Aquest va ser el primer pas cap a la fundació

Començant a llegir

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer, (2013), “Towards a cognitive Theory of Picturebooks”, en International Research of Children’s Literature 6.2, Edinburgh University Press, pp. 143-160

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer pretenen demostrar en aquest article com els lectors es desenvolupen cognitivament (el desenvolupament lingüístic, emocional i visual) i adquireixen literacitat amb la lectura d’àlbums il·lustrats. Justifiquen que els nens aprenen els conceptes bàsics de la literatura, com per exemple la seqüencialitat, ja des dels primers llibres. Per entendre un àlbum il·lustrat el lector ha d’adquirir l’habilitat de

Què deixem llegir als nens?

Perry NODELMAN, (1997), “Fear of Children’s Literature: What’s Left (or Right) After Theory”, en Sandra L. Becket (ed.), Reflections of Change: Children’s Literature since 1945, Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1997, pp. 3-14

Quina por tenen els pares, autors, educadors i editors de la Literatura Infantil? Quina por tenen de la mateixa infància? Perquè hi ha una censura tan evident en aquest gènere? Perquè es limiten els llibres pels nens des de dècades a mons perfectes i històries superficials?

L'aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal amb els àlbums il·lustrats

DURAN, Teresa (2010), “Efectos y afectos derivados de la lectura visual del libro-álbum”, en Teresa Colomer, Bettina Kümmerling-Meibauer i María Cecilia Silva-Díaz (ed), Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum, Caracas: Banco del Libro, 2010

 

Teresa Duran presenta amb aquest assaig l’ús de l’àlbum il·lustrat com a eina per l’aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal, coneixements bàsics en l’Era de Comunicació. Segons ella l’àlbum encaixa bé en l’Era Postmoderna “por su peculiar complementaridad interrelacional entre texto e imagen”, com cita a David Lewis. Aquest gènere té una lectura singular, diferent d’altres llibres, que sorgeix de la múltiple lectura que proposa aquesta relació intermedial.

Abans d’entrar en la singularitat de la lectura dels àlbums, Duran defineix l’acció de llegir. Llegir, en primer lloc, és l’acte de descodificar signes (visuals, gestuals, fònics, tonals, olfactoris, pictòrics, etc.), però també interpretar-los. Els estudis semiològics fan èmfasi en la diferència entre el potencial d’un signe i el d’un símbol. Un text fa la funció de signe, designa i crea així un pont entre la raó i la realitat, basant-se en la intelegència racional. Una imatge fa la funció de símbol, al·ludeix, i crea així un pont entre l’inconscient i la realitat, basant-se en la intuïció i la intel·ligència